Avui hem fet una visita a l’estudi. Portava a la bossa un body moníssim per fer-li unes fotos a la Berta. Resulta que ha decidit que amb 4 mesos i mig ja té força per estar-se assegudeta i li han sortit unes cuixes que estàn per menjar-les.
Així que he decidit seure la nena amb el seu body cuqui i sí, estava moníssima. Però li he tret. I li he fet fotos en bolinguis. Perquè a mi em va això de fer fotos en bolinguis. (Qui hagi passat per aqui, ho sap. Com menys roba, millor.)
I m’he trobat de cara amb la meva nena, que riu i em mira amb els ulls més bonics i plens de vida que hi ha al món, regalant-me 300 fotos en 2 minuts. I he sentit necessitat de despilotar-me jo també i demanar-li a la tieta de la criatura que ens fes una foto juntes.
Al agafar la nena i sentir la seva pell, les seves manetes i aquests rollitos que donen ganes de mossegar… se m’ha escapat la llet.
Gràcies Oxitocina per ser tan meravellosa. ♥️
He estat dubtant si compartir-la o no. Perquè és molt nostre aquest moment, i aquesta foto. Però després he pensat que vosaltres heu compartit amb mi molts moments vostres i que seria egoísta per part meva no compartir els meus. I mentre no ens censurin, aqui estem. Tal qual. Pell amb pell.