Llevar-nos a hores diferents. Fer-nos les fotos quan la gran encara dorm. Intentar fer fotos les tres i que sigui missió (quasi)impossible.
Sentir que el cos, la ment i el cor van descontrolats.
Que una em necessita a totes hores i l'altra es desenganxa, s'allunya i s'enfada. Voler sortir a córrer amb la gran i necessitar fer cova amb la petita.
I gestionar-se. Gestionar-nos.
La (bi)maternitat posant-me a lloc. Despertant inseguretats i alhora obrint-me la ment i el cor. Reconstruint i qüestionant-ho tot.
La fotografia m'ajuda a mirar-me amb amor i respecte. Em resulta terapèutic posar-me davant la càmera i mirar-me tal com soc. Sense pentinar ni preparar. Sense endreçar.
Faig fotos per no oblidar mai com són elles avui. Però sobretot faig fotos per recordar sempre aquests primers dies com a mare.
La petita es farà gran. La gran tornarà a mi i suposo que deixarà d'estar enfadada. I jo ocuparé espais nous. He llegit que tot passa, tot canvia i es transforma. Transitar-ho és la part difícil. I mirar-me de cara i als ulls m'ajuda.
I m'agrada pensar que la meva feina ajuda a altres mares a mirar-se així, de cara. I perdonar-se, agrair-se i estimar-se.