top of page

 

 

Hola!  Soc la Laura,

i soc fotògrafa emocional.

Visc la fotografia com una eina de cura personal i teràpia. Treballo a acceptar i estimar totes les versions de mi mateixa, que són les que em fan ser qui soc avui.

La fotografia m'ajuda a mirar-me amb amor i respecte. Em resulta terapèutic posar-me davant la càmera i mirar-me tal com soc. Sense pentinar ni preparar. Sense endreçar.

He llegit que tot passa, tot canvia i es transforma. Transitar-ho és la part difícil. I mirar-me de cara, i als ulls, m'ajuda.

M'agrada pensar que la meva feina ajuda altres mares a mirar-se així, de cara. I perdonar-se, agrair-se i estimar-se.

Soc mare de dues nenes que m'han redescobert el món i que m'ho han fet qüestionar tot. De fet, intento desconstruir tot el que sé per ser més justa, més feminista i més inclusiva.

M'emociona i apassiona la meva feina, i no sabria dedicar-me a una altra cosa. Treballo des de fa anys en un projecte que em permet viure al ritme que crec que val la pena viure.
laura ariño fotografia
IMG_4621_edited.jpg
Cada vegada necessito més que sigui tot real, amb menys roba i més pell, deixant de costat els complexes per poder viure la maternitat, i la vida, plenament.

 

 

Vaig aterrar a la maternitat l'agost del 2020 i fins aleshores, jo era fotògrafa de nadons, nens i famílies. Ara sento que soc fotògrafa de mares, i de les seves families. La maternitat m'ha transformat i m'ha revolucionat la ment, el cos i la vida, però també la manera d'entendre la fotografia familiar.


Visc al Penedès, envoltada de vinyes i camps d'oliveres. Comparteixo vida amb el Martí, un home de moltes arrels. Tenim tractor al garatge i, des que visc amb ell, soc una experta en vinyes, olives i vi. Junts estem vivint l'aventura de les nostres vides: ser els pares de la Berta i la Joana. Som una família senzilla, de poble i amb dos petits grans projectes professionals.​​


Puc dir que la fotografia ha acompanyat pràcticament tots els moments de la meva vida. De petita, m'acompanyava una càmera de carret a les excursions del cole, a l'institut portava una càmera digital a totes les sortides i viatges de final de curs i, va ser pels meus 18, que la meva família em va posar a les mans la meva primera rèflex.

Després d'una dècada dedicant-hi cos i ànima, puc dir avui que
la base i l'estil de la meva fotografia és el respecte, la naturalitat i la senzillesa. No vull transformar, ni disfressar ni incomodar. ​Crec en la naturalitat i en el menys és més. La meva fotografia pretén captar l'amor per la vida i per la família. I per això sempre miro amb tendresa i disparo amb el cor. No sabria fer-ho d'una altra manera.

Em mouen i m'inspiren les dones de la meva família. I des que soc mare, encara més. M'agrada pensar que mai deixem d'aprendre i que sempre som una versió diferent de la que érem fa una estona. I, precisament per això, crec en la fotografia com a teràpia, com a record i com a forma de vida.​

LJ4A9934_edited.jpg
7V6A4960.jpg
7V6A5945-2.JPG
7V6A3530.jpg
bottom of page