Soc la Laura, i la meva principal inquietud és la de trobar la calma
Soc mare de tres i autònoma des dels vint-i-tres.
Visc al Baix Penedès, envoltada de vinyes i camps d'oliveres.
Treballo a acceptar i estimar totes les versions de mi mateixa, que són les que em fan ser qui soc avui. I no sempre és fàcil.
La fotografia m'ajuda a mirar-me amb amor i respecte. Em resulta terapèutic posar-me davant la càmera i mirar-me tal com soc. Sense pentinar ni preparar. Sense endreçar.
He llegit que tot passa, tot canvia i es transforma. Transitar-ho és la part difícil. I mirar-me de cara, i als ulls, m'ajuda.
M'agrada pensar que la meva feina ajuda altres mares a mirar-se així, de cara. I perdonar-se, agrair-se i estimar-se.
M'emociona i apassiona la meva feina, i no sabria dedicar-me a una altra cosa.
Necessito que tot sigui real, amb menys roba i més pell, deixant de costat els complexes per poder viure la maternitat, i la vida, plenament.
La meva fotografia és emocional, minimalista i documental
Vaig aterrar a la maternitat l'agost del 2020 i fins aleshores, jo era fotògrafa de nadons, nens i famílies. Ara sento que soc fotògrafa de mares, i de les seves families. La maternitat m'ha transformat i m'ha revolucionat la ment, el cos i la vida, però també la manera d'entendre la fotografia familiar.
Després de més d'una dècada dedicant-hi cos i ànima, puc dir avui que la base i l'estil de la meva fotografia és el respecte, la naturalitat i la senzillesa. No vull transformar, ni disfressar ni incomodar. Crec en la naturalitat i en el menys és més. La meva fotografia pretén captar l'amor per la vida i per la família. I per això sempre miro amb tendresa i disparo amb el cor. No sabria fer-ho d'una altra manera.
Em mouen i m'inspiren les dones de la meva família. I des que soc mare, encara més. M'agrada pensar que mai deixem d'aprendre i que sempre som una versió diferent de la que érem fa una estona. I, precisament per això, crec en la fotografia com a teràpia, com a record i com a forma de vida.
La maternitat m'ha obert la ment i la porta a una vida que no sabia que desitjava. I alhora, tota aquesta obertura m'ha portat a qüestionar i revisar un sistema del qual desconfio cada vegada més.
En canvi, m'ha fet confiar molt més en mi mateixa, en el meu instint i en la meva intuïció.
Escric sovint, per sobreviure.
Per entendre què em passa. Per endreçar-me.
Escric una newsletter que es diu "El soroll de la tendresa",
i si la vols rebre pots apuntar-te aqui.
EL MEU ESTUDI
- la caseta del jardí -
En el meu ideal de vida, com en la fotografia, la senzillesa és la base de tot. En aquesta recerca meva, de trobar l'equilibri personal i professional, neix la caseta del jardí: un espai dissenyat per sentir-nos com a casa. Està preparat per treballar amb llum natural i tenim tot el que podem necessitar en una sessió tant familiar, com d'embaràs, newborn o de lactància.
Laura.