Què val una sessió de fotos?

M'encantaria compartir amb vosaltres una reflexió que crec que és important tenir present a l'hora de pensar què costa realment una sessió de fotos quan busques fotògraf.

Així que avui vinc a parlar-vos de la cara B del meu negoci. No de les contes black, no. Em refereixo a tot allò que no es veu i que ocupa molt d'espai, temps i diners en el dia a dia d'un negoci i en la vida d'un autònom.

Podriem començar fent-nos, abans de res, aquestes preguntes:

- Quin valor tenen els records?

- Què inclou en el preu una sessió?

- Quantes hores reals invertim els fotògrafs en una sessió?

- Es pot quantificar el valor d'un record sentimental?

- Té data de caducitat aquest producte?

- Perdrà valor a mesura que passi el temps?

- I el meu talent i la meva formació, quin preu tenen?

Ja fa uns quants anys que vaig engegar aquest negoci. Tenia 20 anyets, zero experiència i no tenia estalvis per invertir en res. Tot i així, res m'ha frenat i he anat creixent de manera progressiva per arribar on sóc avui. Si em segueixes des dels meus inicis, sabràs que els preus han anat pujant a mesura que el negoci i la vida avançava per poder-me adaptar a les despeses que anaven arribant.

Em sento molt afortunada de viure com a emprenedora. Realment tenir un negoci propi em permet viure del que m'apassiona i organitzar el meu dia a dia al meu aire i de la manera que millor em convingui. El fet d'emprendre em proporciona unes comoditats i una facilitat de conciliar amb la vida personal que una feina per compte aliena no em donaria. Peeeerò, també té una part negativa o si més no, delicada. No saps mai el sou que et quedarà a final de mes, ni quanta feina tindràs exactament al llarg de l'any i et fas un fart de fer números per afrontar els gastos que suposa tenir un negoci propi: des de l'estimadíssima quota d'autonoms mensual fins la factura del mòbil, passant pels lloguers, el domini de la web o les factures de proveeïdors que a final d'any prenen una bona part dels ingressos. A tot això, per si a algú se li oblida o no ho té present, de tots els ingressos que genera un autònom ha de pagar un 21% a hisenda. Li diuen IVA. A mi m'agrada més el concepte: patada ninja cada 3 mesos.

Bé, crec que aquest tema és igual d'important com intens. A més d'incòmode. La part econòmica per mi sempre és incòmode. Però s'ha de parlar i tractar. Així que sí, vinc avui intensa i amb ganes de parlar sobre el què costa realment una sessió de fotos i quin valor té el que estàs comprant al contractar-la. Per això he volgut separar el tema en tres parts:

la econòmica, la del temps-qualitat i, potser la mes important, la emocional.

Començaré per la part lògica i més terrenal: els diners. No hi ha manera d'evitar la part econòmica en la equació. Per molt que estimem la nostra feina, realitzar-la ens costa uns diners. És així. Pels autonoms el fet de voler treballar i facturar, ja ens està costant diners.

Dins del negoci haig de calcular que durant l'any tindré uns gastos fixes i unes despeses variables. Us poso uns quants exemples: la quota d'autonoms, el lloguer de l'estudi, el domini de la web, el manteniment de la web, el telèfon, la fibra, l'amortització del equip fotogràfic professional, les compres de les teles i els materials que hi ha a l'estudi, la llum i l'aigua que gasten les rentadores quan acabo una sessió, la calefacció, els pendrives, l'assegurança de responsabilitat civil, la patada ninja d'hisenda cada tres mesos de la que us parlava abans, alguna formació que va bé fer de tant en tant per mantenir-se al dia i actualitzada, i un gran etcetera al qual és interessant afegir-hi la part del sou que em quedaria a mi. Aquesta és una part dels gastos econòmics que hi ha a la llista.

Fins aqui. T'imagines el que necessito facturar per fer front a tot?

Seguim.

També és important i cal ser conscient de que hi ha molta feina que assumeixo jo i que, sorprenentment, no és ni fer fotos ni editar-les, i que no està pagada. Parlo de la part de gestió, del papeleo, dels excels, de la presentació dels models d'hisenda trimestrals i anuals. Parlo també de la part de comunicació de l'empresa que també la faig jo. El temps d'intercanviar correus amb els clients, de concertar cites, el temps de ressoldre dubtes, d'aclarar pressupostos o fer trucades, el temps de localització d'espais per fer sessions en exterior. I òbviament, la gestió de les xarxes socials i del blog. Que sense aquesta part, res del que s'ha dit fins ara serviria de res, perquè és la part imprescindible per poder arribar fins al client final.

Segueixo ara amb la part del temps i la qualitat.

La meva feina requereix una part creativa, de concentració, d'inspiració i de temps de qualitat des de que parlo amb el meu client per primer cop fins que ja té les seves fotos entregades. Per tal d'oferir un producte amb el qual em sento completament a gust i del que em senti orgullosa, necessito tenir espai de treball i temps per dedicar a cada un dels meus clients. Per mi és important poder oferir-te un 200% de mi mateixa i que el resultat final i el producte que acabis prenent a casa, sigui el que sigui, sigui impecable, únic i que el guardis amb estima i com un tresor. Si més no, crec que és això el que t'estic venent. Entenem doncs, que per poder oferir el 200% no puc agafar més d'un número concret de sessions al mes. Pensa que dins del temps de la sessió s'ha de contar el temps de preparació, de realització i el temps d'edició.

A més, els productes amb els que treballo: els àlbums, les làmines, les emmarcacions i els quadres són de gamma alta i dels quals estic segura de que el resultat serà òptim i de que per molts anys que passin no perdran ni la qualitat ni la elegància perquè són productes atemporals, sofisticats i que no passen de moda.

I ja que he començat amb la part més lògica i terrenal acabaré amb la part més emocional, la part que fa que jo em dediqui a això, la part que em mou per dins i em motiva dia a dia.

La meva fotografia és bàsica i fonamentalment emocional. Necessito que hi hagi gestos d'amor, de carinyo i de passió en els meus clients i models. Necessito impulsos amorosos que despertin els meus impulsos creatius. La meva fotografia es mou per l'amor.

Per mi el valor d'un record emocional és inquantificable. Si hagués de posar preu a les imatges que em remouen per dins, les que estimo profundament i que sempre estan a prop meu, no hi hauria prou diners al món que paguessin el que per mi signifiquen. Amb això vull dir que és important entendre que el producte pel que estàs pagant és immortal, que no passarà de moda, que no perdrà mai el seu valor. Més aviat al contrari: a mesura que passin els anys més valor agafarà.

Així que amb aquesta reflexió l'únic que volia exposar i deixar una mica clar és que abans de pensar en si una sessió de fotos és més cara o més barata, pensis en totes aquestes coses que un autònom assumeix, en tot el que t'ofereix i la qualitat que et dona del servei. És freqüent que quan et trobes buscant un fotògraf acabis decidint o descartant per preu. Crec que és importantíssim que no basis una decisió així únicament en el cost de la sessió sinó en que realment valoris el talent, l'esforç, la dedicació i la mirada del fotògraf. Aquí pots llegir més sobre factors de decisió en la tria d'un fotògraf.

Et proposo que quan busquis fotògraf pensis en tot el que t'he exposat aqui i que puc resumir en 3 punts:

1. Si és un fotògraf professional haurà de fer front a moltes despeses i una bona part del que paguis serà destinada a impostos.

2. Si el fotògraf vol oferir qualitat en els seus productes i serveis, es notarà en el preu.

3. Pensa que el que pagues ara és per tota la vida. Que no perdrà mai valor i, que si ho mires en temps, mai mai mai serà massa car.

Això sí, sigui com sigui, fes-te fotos. Moltes fotos.